Coses d'ara i d'abantesCostums i tradicionsCarrers i placesRacons de CadaquésSabies que...?Atres

El parlar de Cadaqués

 

"Es papanell", la llar d'infants municipal

Fins fa relativament pocs anys, i degut a unes condicions geogràfiques que feien difícil la comunicació per terra amb la resta de l’Empordà, Cadaqués va viure un situació d’un cert aïllament. Això no vol dir que Cadaqués hagués estat, com s’ha dit sovint, un poble tancat, simplement que ses seues relacions de vegades no es produïen amb es veïns més immediats sinó que anaven més enllà, via marítima. El terme de Cadaqués, convertit, com diu Josep Pla, en un “immens jardí de pedres”, estava dedicat totalment al conreu de ses vinyes. Allà on s’hi podia plantar un cep s’hi feia una travessera, una feixa de paret seca, per aprofitar el terreny. Era una feina feixuga, sacrificada, sovint dolorosa; i el fruit de tots aquests esforços era un vi ferreny que era exportat per mar sobretot cap a Itàlia: directament de Cadaqués  cap a Gènova o Civitavechia, sense passar per l’Empordà.

Aquestes circumstàncies esmentades, l’aïllament relatiu i unes condicions de vida sovint molt dures, feien imprescindible l’ajuda mútua i la solidaritat entre es cadaquesencs, i tot això va contribuir a crear i reafirmar al llarg del temps un sentiment d’identitat col·lectiva conegut com el “nos amb nos”, que sovint ha estat interpretat erròniament com un tancament i rebuig a tot allò que era foraster, però que un poeta cadaquesenc, Víctor Rahola, defineix molt bé com

“...aquell codi senzill que abans regia

del nos amb nos i de lo meu és teu”

Fruit d’aquesta situació és que es conservi encara un parlar característic que es cadaquesencs estimem especialment i que considerem es nostro principal símbol d’identitat.

El parlar de Cadaqués, que es lingüistes classifiquen com a parlar de transició entre el català central i el rossellonès, moltes vegades s’identifica exclusivament, i de manera errònia, amb l’ús de l’article salat, que si bé n’és es tret més característic no és ni de bon tros l’única caracteristica del cadaquesenc.

L’ús d’aquest article, derivat des pronom llatí ipse, ipsa, ipsum, va estar generalitzat en atres èpoques a l’Empordà i a bona part del litoral català. Així mos ho recorden encara topònims com Sant Joan Despí, Sant Climent Sescebes o Palau-saverdera.

Ses cròniques  mos diuen que, un cop conquerida Mallorca, Jaume I la va poblar amb gent de l’Empordà. D’aquesta manera el català de l’Empordà va passar a passar a ses Illes. Degut a la situació d’aillament que esmentàvem abantes aquest article salat es va conservar precisament a Cadaqués, de la mateixa manera que la insularitat va fer que es perpetués a Mallorca.

Es cadaquesencs mos hem trobat sovint que algú mos ha dit que parlem com es mallorquins, i hem assistit a la perplexitat des nostro interlocutor al contestar-li que no, que són es mallorquins es que parlen com nosatros.

Hem d’afegir que l’article salat no es fa servir de manera generalitzada. El fet que es faci servir per dir sa cadira i en canvi no s’utilitzi a la taula és quelcom que, en principi, no obeeix a cap regla.

Una atra característica important –aquesta provinent del rossellonès– és que es fa servir el sufix –i per fer el present d’indicatiu: me pensi que sí.

Es pronoms: nosatros, vosatros, mos, vos (per nosaltres, vosaltres, ens, us...), així com la utilització de la forma plena des pronoms abans des verbs, son unes atres característiques del parlar cadaquesenc.

Finalment, no hem d’oblidar un ric vocabulari que és propi de Cadaqués. Així, a Cadaqués es fum de ses cases surt per sa ximenera, mos cirem ses sabates amb caroti, veiem saltar es papanells (llagostes de camp) entre ses mates i mos posem un marrofi de sucre as café (amb e tancada), mentres que a ses nostres plages aquest estiu la gent s’hi estorrallava i tenia por de ficar-se en mar per por des glesos (meduses). I si alguna cosa mos estranya o mos sorprèn exclamem ix!, de vegades seguit de tafot!

En total hi ha comptabilitzes cap a cinc-centes paraules que són pròpies de Cadaqués o que a Cadaqués tenen un significat diferent.

És difícil, en aquest espai, de donar una informació sobre es nostro parlar, el català de Cadaqués, que vagi més enllà d’aquestes quatre pinzellades. Per a aquells que hi estiguin més interessats els hi recomanem que dos magnífics llibres de l’Ernesta Sala i Brusés, professora de l’Escola de Mestres de Girona: “El parlar de Cadaqués” i “El vocabulari de Cadaqués” i, sobretot, que vingueu a Cadaqués i que gaudiu des nostro poble.

Vehicle de repartiment d'una carnisseria de Cadaqués

Indicador que assenyala la iglesi