L'indret

Portlligat és un de ses indrets més emblemàtics de Cadaqués. Es troba a una mica més d'un quilòmetre del centre de Cadaqués, i s'hi pot accedir a peu des des Poal: a partir d'aquí s'agafa es carrer de la Miranda i, en acabar una agradable passejada entre olivassos, mos trobarem en pocs minuts a Sant Baldiri. D'aquí a Portlligat és un moment.

Es nom de Portlligat ve donat, com podreu comprovar,  perquè si mirem en mar des de la plaja sembla com si aquest racó estigués completament voltat de terra, com un llac. A davant hi ha una illa, l'Illa de Portlligat (dita també Illa del Correu), que amb ses seues escasses 30 vessanes és una de ses més grans del litoral català. As seu costat hi una atra illa més petita, Sa Farnera. Ses dugues illes juntes donen aquesta impressió de trobar-se en un racó sense sortida.

Víctor Rahola en parla en un magnífic poema que comença així:

"Amb ta petita amiga La Farnera

vigiles el portal de Portlligat;

ton pare, el Cap, ta mare l'Oliguera

et guarden amb amor al seu costat."

Portlligat ha estat tradicionalment la base de molts des pescadors de Cadaqués. I a la riba de Portlligat encara hi amarren alguns des pocs que queden al poble.

A Portlligat no hi va a prendre banys gaire gent, perquè és una cala de poca fondari. Però a pocs metres trobareu sa plaja de Sant Antoni i, si vos agrada aprofitar el sol al cent per cent, es Cau de sa Guineu, que no és cap plaja però és un racó a rodolso i discret freqüentat per aquells que no són partidaris de privar del sol cap racó de sa seua pell. Dintre de sa mateixa badia de Portlligat també s'hi troba la plaja de Es Calders. I a l'Illa un parell de plages més. I seguint la costa en direcció a Cap de Creus hi trobarem ses dugues plages de s'Alqueria.

Ses construccions que hi ha a Portlligat són (a part d'un hotel) antigues barraques de pescadors que han estat remodelades. Una de ses més conegudés és s'anomenada barraca des rellotge, que té, com es seu nom indica, un rellotge de sol a sa façana; un rellotge que, per cert, es troba en un estat lamentable. Ara que aquesta barraca és propietat de l'Estat no estaria de més que es que la gestionen miressin de recuperar-lo. Més avall la podeu veure bé en fotos antigues i modernes que adjuntem.

Ben bé a la plaja, a prop de la riba, abans hi havia una font. Ara la font encara hi és, però està colgada de sorra i soguer i ni en surt ni una una gota d'aiga.

Cadaqués poc que és precisament un territori pla, i per això sempre ha estat difícil tobar algun puesto per poder-hi practicar el futbol.

Durant força temps (sobretot els anys 40) es jugava a futbol a s'estenedor de Portlligat, justament on ara hi ha la zona d'esbarjo. De fet era l'únic tros una mica planer que hi havia a Cadaqués. Això sí: era un camp tan petit que hi havien de jugar 9 per banda en comptes d'11. Es mitjans eren precaris i ses porteries de vegades tenien un cordill per travesser. De vegades, si algú xutava molt fort sa pilota anava a parar en mar i s'havia d'anar a recuperar amb un llagut

En aquella època l'equip de futbol de Cadaqués era el Futbol Club Cap de Creus. Aquí en podeu veure una  alineació llegendària i una escena d'un dia de partit.

Encara que en aquesta foto es jugadors duen una camisa blanca, la indumentària del Cap de Creus F.C. era de samarreta vermella i calces negres.

A principis del segle XX estiuejaven a Cadaqués alguns jugadors dels F.C. Barcelona. Un d'ells, en Sagi Barba, havia actuat d'àrbitre en algun des partits que a l'estiu es disputaven a Portlligat entre l'equip local i l'quip d'estiuejants barcelonins que s'autoanomenaven "colonia veraniega".