Coses d'ara i d'abantesCostums i tradicionsCarrers i placesRacons de CadaquésSabies que...?Atres

Sabies que dos cadaquesencs varen arribar a Turquia a rem?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap de Creus, o costes de Turquia

Això va passar a principis de segle. El protagonisme d'aquesta aventura s'atribueix a diversos personatges. Sembla que un era en Vidal de la Torrenyinca, i sobre qui era l'atre hi ha moltes versions, encara que molts l'atribueixen a en Vicenç  Mallol, més conegut con es Xaiet.

Eren cap a Cap de Creus pescant, amb un llagut. En aquella època no hi havia motors i tots  es pescadors anaven a rem.

De cop va entrar boira i durant una bona estona varen perdre l'orientació. Com sa boira se va aclarir i varen veure un atre cop la costa l'un va preguntar:

-I on som, ara?

I en Vidal de la Torrenyinca li va contestar, decidit:

-Aquesta costa ja la conec. Això és Turquia.-va afirmar de manera contundent.

-Turquia? Vos dir?

-I tant -li va contestar en Vidal-. Mira, allà a ses roques hi ha un turc.

Es turc en qüestió en Barret. Portava ses calces cargolades fins a sota des jonell i, a més, s'havia tret sa camisa i se l'havia embolicada as cap per protegir-se sa clova. I, és clar, semblava ben bé un turc.

Aquell el va cridar des des llagut:

-Ei, senyor turc...!!

I en Barret li va contestar:

-Encara me remenaries es collons!

I l'atre, dirigint-se a n'en Vidal li va dir:

-Poc que m'ho hagués pensat mai que a Turquia també parlaven català!


Sobre en Vidal de la Torrenyinca s'explica que una vegada que li varen preguntar si hi havia gaire peix, va contestar: "Res, per no haver-hi no hi ha ni morts". Hi ha qui diu que feia d'enterramorts. Una segona versió -que explica en Pere Fortuny- diu que com hi havia un mort el portaven a coll cap el cementiri, i ses homos que el carregaven cobraven una pesseta cadascú. Si es difunt era una dona la carregaven ses dones, però aquestes no cobraven, no en veien ni cinc. Coses de llavontes.