Coses d'ara i d'abantesCostums i tradicionsCarrers i placesRacons de CadaquésSabies que...?Atres

L'aiga potable (i es barco de l'aiga)

 

La Font Vella

Dones amb dolls a La Plaja

Es barco de l'aiga

A principis dels anys cinquanta se va acabar la imatge de ses dones amb dolls as cap. Finalment va arribar l'aiga corrent a ses cases. Aquesta aiga sortia des pou de la Font Vella.

Segons explica en Firmo Ferrer a "Coses de Cadaqués", l’Ajuntament va convocar es veïns a l’Art i Joia per informar d'aquest projecte. Hi havia el temor que potser es pou de la Font Vella s’eixugaria. Es tècnics deien que no hi havia perill, que enfondirien es pou. Però això comportava el perill que entrés l’aiga d’en mar. L’Enric Giró, pescador, va preguntar:

-I com l’aiga surti salada, què farem?

-Hi afegirem sucre -li varen contestar.

El temps va donar la raó a l’Enric Giró. El 1954 ja funcionava el servei d’aiga potable a ses cases. Però cada vegada hi havia més gent que estirava des pou de la Font Vella. Va arribar un moment que ses bombes treballaven tant que varen deixar eixuts es pous de ses horts. I aquest buit que deixava l’aiga dolça el va ocupar l’aiga d’en mar. De ses aixetes en sortia aiga salada.

Durant un temps a l'istiu va venir sa cuba d’en Benet, del Port de la Selva, a portar aiga potable, que es repartia a través de la font de davant de son Juncà, a la carretera; i la gent l’anava a buscar amb garrafes i bidons. L’agutzil, el Jaumet Corcoll, s’encarregava del repartiment i en feia pagar dos rals, una pesseta o dugues pessetes segons el volum des recipient.

Aquest malson de veure sortir aiga salada per s’aixeta es va acabar el 1967. Un barco cisterna que va ser rebatejat com “Cadaqués” es va encarregar durant ses istius de 1967, 1968 i 1969, de portar aiga potable a Cadaqués. Aquest barco feia un viatge diari a Sant Pere Pescador, i transportava 2.000 metres cúbics d’aiga, que generalment no es consumien. Es “barco de l’aiga” (que és es nom com se’l coneixia i com se’l recorda), però, costava quatre milions de pessetes cada any per traginar aiga a l’istiu, de juny a setembre, i ses ingressos des rebuts d’aiga no arribaven a dos milions.

Aquest barco, que suposava una càrrega molt onerosa per al municipi, va ser substituït el 1970 i 1971 per uns camions cisterna que duien l’aiga des del Port de la Selva.

Finalment, el 1972 es va posar en marxa uns sistema de proveïment d’aiga potable amb canonades. Aquesta aiga arribava a Cadaqués bombada des d’uns pous del terme municipal de Castelló d’Empúries, a tocar la carretera de Sant Pere Pescador.

 

 


Aquest servei se va inaugurar oficialment el 19 de setembre de 1972. L'encarregat de fer-ho va ser es que era en aquell temps Governador Civil de Girona, Victorino Anguera Sansó, que simbòlicament va obrir s'aixeta de la font de Portdoguer.


 

A continuació teniu es titular i s'article, impregnats de la retòrica franquista de l'època, que va publicar "Los Sitios" dos dies més tard de la celebració d'aquell acte.

  

"Completamos hoy con este reportaje gráfico de Sans, la información sobre la brillante jornada que vivió Cadaqués el pasado martes por la tarde, en la que el Gobernador Civil y Jefe Provincial del Movimiento inauguró oficialmente el abastecimiento de agua potable de aquella población, con lo que se culminaba una obra que ha costado casi cincuenta millones de pesetas y que viene a resolver una necesidad urgente de aquella población costabravense. El acto tuvo, a la vez, carácter sencillo, cordial y popular, como son las acciones de gobierno en la España de 1972, fieles a una política de realidades, como la definió el señor Anguera Sansó en el curso del citado acto inaugural. El abastecimiento de aguas ya es historia. Cadaqués emprende, ahora, nuevas singladuras para resolver nuevos problemas. De izquierda a derecha el Gobernador Civil corta la cinta simbólica, en el centro pone en marcha la fuente que simboliza también(...) una nueva silueta de un nuevo Cadaqués sin el fantasma de las restricciones en el suministro de agua."

Los Sitios, 21/09/1972

 

Actualment, l’aiga que es consumeix a Cadaqués prové del Rec del Molí, de Castelló d’Empúries, i és tractada a la planta potabilitzadora d’Empúriabrava, que subministra aiga potable a aquesta urbanització de Castelló i també as municipis de Roses, Cadaqués i Llançà.